Aigua de pluja

L’escena d’un infant amarat de cap a peus que, embadocat, bevia a galet aigua de pluja en el passeig de Vara de Rey, d’Eivissa, una tarda de diumenge de Pasqua fa ja una vintena d’anys, no ha deixat de perseguir en Joan: està obsessionat amb aquell menut, que ja deu ser tot un home. Ni la feina, ni els amics, ni les aficions, ni la relació amb la Susann, ni el temps que tot ho esborra, no han aconseguit que aquest record li fugi del cap i el deixi en pau. Sent una imperiosa necessitat de trobar aquest jove, com si d’això en depengués fins i tot la seva salut, i en desconeix el motiu. La inquietud ha tornat dèria que el turmenta, alhora que l’estimula, però no sap per on para, ni com esbrinar-ho. La seva recerca a cegues el farà sortir de la monotonia i la mediocritat en les quals es troba sumit. L’amo del negoci on treballa, d’estranya personalitat, i la seva filla Maria, a qui coneixerà en luctuosa circumstància; el misteriós Lluis, que el fa anar de corcoll amb els seus silencis i que deu tenir l’edat d’aquell qui cerca; En Felip, un enigmàtic home que viu a Bèlgica, propietari d’una finca a Eivissa ocupada per uns hippies; i n’Antònia, la dona que fa temps que li agrada… són els protagonistes dels esdeveniments que li faran veure la vida amb altres ulls, malgrat el sorprenent desenllaç que l’espera… Diuen que qui busca troba, però allò que trobem no sol ser el que buscàvem…